HISTÒRIA

El notari és, als països de tradició jurídica continental, un professional del Dret que té a càrrec seu la redacció i l’autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, així com donar fe de llur contingut.

Els seus orígens radiquen en l’escrivà egipci, encarregat de redactar els documents de l’Estat i, en alguns casos, també dels particulars. Aquests documents només eren vàlids si portaven el segell d’un sacerdot o magistrat de rang jeràrquic similar.

Tanmateix, els antecedents més directes del Notari els trobem en el singrappho grec i el tabulario romà. A partir d’aquí es va començar a dibuixar una professió que neix com a tal al segle XII a la Universitat de Bolonya. Les bases del Notariat científic es van sintetitzar i difondre per tota Europa a través de la Summa artis notariae de Rolandino, famós professor i Notari d’aquesta ciutat italiana.